Reflexions futbolístiques per Víctor Valls

per VÍCTOR VALLS

Són moltes les persones a qui els resulta difícil explicar-se quin plaer trobem en contemplar vint-i-dos ganàpies en calça curta-corrents a l’encalç d’una pilota. Si a aquestes mateixes persones ja els resulta prou complicat entendre la nostra afició, encara els ha de costar molt més endevinar què dimonis hi fan tres individus vestits amb colors llampants procurant posar ordre a tot aquell rampell d’anàrquiques corredisses…

Permeteu-me la franquesa, però jo tampoc he acabat mai d’entendre ni què fa un home assegut hores i hores a la llera d’un riu, bo i armat amb una canya i un fil, ni quin objectiu empaita un grup de gent corrent com uns esperitats, com uns llebrers pels vorals d’una carretera, ni què hi fan cent o dos-cents badocs a les fosques davant d’una pantalla on se’ls projecten a tot color una evolució d’ombres xineses. En la meva defensa i com afeccionat al futbol que soc, jo tampoc ho entenc i no dic pas res de res.

I si us abelleix preguntar-me si el món del futbol m’ha aportat moltes més satisfaccions que disgustos afirmo rotundament que sí. Tot i això, no em puc estar de dir que a mesura que vaig posant anys dins la meva motxilla vital, cada vegada em preocupa menys el fer de guanyar o perdre, em reservo l’opinió de les decisions més o menys encertades que pren l’entrenador, procuro ser condescendent amb l’actuació dels àrbitres o amb l’actitud tant dels meus jugadors com la dels rivals. Com que en tot això no hi puc incidir (ni em mou cap necessitat de fer-me mala sang), fa molt temps que ho procuro tenir molt ben aparcat. I tal dia farà un any.

He de dir, això sí, que en el decurs de tots aquests anys, el món del futbol m’ha permès conèixer persones com la que, avui, he utilitzat per acompanyar aquesta nota, en Josep M. Germà, futbolista i pare i avi de futbolistes de la Unió Esportiva Castellar.

Aquest i no cap altre, és l’únic equip de la meva vida pel qual he perdut força hores de son, posat a prova la bona predisposició i paciència dels meus familiars més pròxims i m’ha fet recórrer milers de quilòmetres arreu del país. Tot i això, si a hores d’ara i, sense risc a equivocar-me, si encara continuo seguint l’equip, mantenint els carnets de soci i procurant estar a l’aguait de tot allò que passa al voltant de l’Entitat és més per exemples com el Josep M. Germà, que no pas per qualsevol altra cosa… hi podeu pujar ben bé de peus.