El passat 11 de febrer ens va deixar el Blas Ortega a l’edat de 78 anys, un jugador que va tenir un paper important al Terrassa, Rubí, Gironella, Sants i Sant Josep. Però va ser com a tècnic que es va donar a conèixer a Castellar, on va entrenar durant sis temporades. També ho va fer, entre d’altres, al Terrassa i al Sabadell.
El Blas va ser un dels tècnics més importants de la nostra història recent. Va ser ell qui va aconseguir dos ascensos a Regional Preferent, el que ara és Primera Catalana. El primer es va aconseguir a la temporada 83-84, mentre que el segon ja va ser als 90, en la 92-93.
Un entrenador molt recordat en aquest club i del qual, sovint s’escolta parlar dels seus mètodes sobre la gespa d’aquest estadi. Perquè el Blas no va ser un entrenador convencional i va establir uns criteris diferents, amb una filosofia de joc molt clara. Va portar a Castellar una altra manera de veure el futbol i encara són recordats els seus informes de cada partit.
Gran motivador dels seus jugadors, va saber esprémer al màxim les capacitats d’aquests, avançant-se a l’època amb mètodes que es veurien anys després en grans equips.
És per aquest motiu que des de la UE Castellar volem recordar-lo no només com a tècnic, sinó com a persona, ja que amb el seu caràcter va deixar una gran empremta en aquest club.
Al club encara és recordat per algunes de les seves frases, una d’elles deia que “El més important del futbol és tenir la pilota, però has de saber-la mantenir”. Una altre, que encaixa molt amb la filosofia d’aquest club, era una que va repetir moltes vegades: “a fora de Castellar s’han de buscar jugadors amb moltes garanties; si no excel·leixen molt més que els de casa, no cal fer-los venir” o aquella que deia que “els privilegis no han de ser de sang, sinó demostrats sobre el camp”.
Un petit recull que ens deixa un tast de la seva filosofia. Els que el van viure destaquen que sempre havia de tenir l’última paraula.
Merescuda ressenya i la meva esperança i anhel és que des d’aquestes pàgines es pugui anar parlant (tan de bo no hagués de ser a títol pòstum) de tantes i tantes persones que amb el seu entusiasme, persistència i constància ens ha permès arribar on ara som. Personalment, en tinc moltíssims a la memòria: si hom me’ls demana els hi recitaré.
Molta salut per a tothom.
Gràcies per aquestes paraules, per mi, més que un tiet va ser un gran referent, per la seva disciplina i el seu caràcter.
Sempre el recordaré.
Hera una gran persona i m’agradaba molt escoltar totes les historias. A mes de ser un conyat súper era un gran germá. Sempre el tindrem en el nostra cor.
Que voy a decir yó si era mi hermano, toda la vida juntos.
Blas, un permanente recuerdo y un beso fuerte.